La presbícia no pot considerar-se una anomalia refractiva ni una enfermetat. És una condició ocular que apareix a partir dels 40 anys i que suposa un desgast de les fibres musculars que sostenen el crital.lí. Això, és la causa que fa que perdem la capacitat”d’acomodació” per mirar d’aprop. Generalment, la presbícia es manifesta a partir dels 40 anys i fins els 60, edat en què aquest desgast arriba al seu màxim. Per solucionar-ho calen ulleres monofocals d’aprop, en el cas que no es necessiti prescripció per a la visió de lluny. En el cas que també es necessitin ulleres de lluny, el més recomanable és utilitzar lents multifocals o “progressives”. Actualment, també hi ha lents de contacte que corregeixen la presbícia.
Quan la presbícia no està corregida, es poden presentar els següents símptomes:
- dificultats o impossibilitat per a realitzar tasques d’aprop com, per exemple, llegir el diari o enfilar l’agulla.
- allunyamnet de la lectura (estirem els braços per veure millor el què llegim).
- visió borrosa d’aprop.
- allunyament dels objectes per veure’ls amb nitidesa.
- amuntegament de les lletres quan llegim.
-fatiga visual
(es recomana que en cas de notar algún d’aquest símptomes, demanis hora a l’optometrista per fer una revisió. És recomendable que facis una revisió dels teus ulls un cop l’any)




